Protocol per beure cervesa

by jaumeduran

La primera exigència protocolària passa per desterrar per sempre més el terme birra. Cervesa és l’únic nom que escau a la dignitat pròpia d’aquesta beguda superior. Dit això, passarem a establir el protocol correcte per a fruir-ne adequadament.
La cervesa exigeix que entre ella i els òrgans receptors del bebedor hi hagi la mínima quantitat de matèria possible. Per tant, s’imposa la intermediació del vidre. I no un vidre qualsevol, sinó del vidre lleuger i ingràvid d’una fina copa de cristall. Si això no és possible, podem acceptar la gerra o el gotet de canya, però per favor, sempre vidre. Igualment, el bressol originari de la cervesa ha de ser també el vidre: l’ampolla. Del vidre al vidre, i del vidre al plaer dels sentits.
Per sota d’això, ja tenim opcions poc o gens recomanables, o fins i tot rebutjables. Encara podríem tolerar la convinació llauna-copa o llauna-gerra, però el continent d’origen “llauna” ja rebaixa, i molt, les expectatives d’un resultat mínimament digne.
I com que no vivim en un món perfecte, la imperfecció existeix i s’extén massa sovint al camp de la degustació cervesera. Podem passar, doncs, si volen, al tristíssim catàleg d’aberracions en aquesta qüestió. Començo per la pitjor, la més terrible de totes: de la llauna al got de plàstic. Horror de tots els horrors possibles. És preferible beure diectament de la llauna -cosa igualment nefasta- abans que deshonrar definitivament la cervesa amb l’ús del plàstic. I si hi ha la opció ampolla de vidre-got de plàstic, per favor, llencin ben lluny el gotet, xafint-lo amb tots dos peus i beguin directament de la boca de l’ampolla, suaument, fent-se la idea que és una copa de cristall fi. Vidre és vidre. I per sota del vidre, la desolació, el desert, la derrota.

Anuncis